obrir els ulls

a tall d’exemple, any amunt, any avall (i amb molta palla mental):

20: un torrent d’emocions, paraules, pensaments, opinions… expressades una rere l’altra en un discurs tan eloqüent com poc processat. Coses que se t’advertien i a les quals et pensaves que eres immune

…

25: les reminiscències a la teva memòria del pare/mare neuròtic/a, sobreprotector/a, que passava de tu o altres versions més o menys traumàtiques es presenten en forma de maldecap sense orígen aparent. Recordes els 20, i tot comença a tenir sentit

…

30: descans, ha quedat aproximadament tot entès i processat. Patiment, pels qui estimes i encara han de passar per aquest procés. Quina mandra, i quina sort per tu!  Aquí estarem quan et calgui. Això sí, si Déu vol, com diria la iaia (un dia que vaig contestar, ‘i si no vol, també’ em va renyar)

diferències

8 DE MARÇ

…

ara que tenim la il·lusió immensa que aviat tindrem entre nosaltres la Zoe/en Nael, jo no puc evitar preguntar-me fins a quin punt tenir un/a fill/a pot fer que algú deixi d’oferir-me oportunitats a nivell professional

…

hi ha companyes que em confirmen que em passarà, d’altres que em diuen que jo tampoc hauria de voler treballar amb algú que duu a terme aquest tipus de discriminacions… Poques que diguin que no té per què ser

…

el meu company, en canvi, no es planteja aquest tipus de dubtes des de la mateixa perspectiva