aprofitem, ara que dorm…

som de cap de setmana llarg en un hotel, aproftant la Wonderbox que els tiets ens van regala per Reis. La Zoe, puntual, s’ha llevat a dos quarts de sis reclamant la seva dosi de pit. Hem aprofitat per donar-li els cereals aviat, amb la intenció de baixar a esmorzar i poder anar a la piscina un cop hagués fet la digestió. Ahir ens vam assabentar que podíem entrar a la zona de bany sense pagar, així que ens vam recórrer València amb l’objectiu de comprar banyadors per nosaltres i bolquers aptes per a la piscina. Avui havia de ser/ha de ser la primera vegada que la Zoe es banyi en una piscina! Ella, però, ha decidit fer la migdiada que no fa mai just abans que baixéssim a esmorzar. Ha plorat una mica quan l’hem posat al cotxet. No ha notat que anàvem en ascensor, la gent que es passejava amunt i avall cercant entre l’oferta del buffet lliure, els cambrers recollint plats de qui abans de buidar-los ja anaven a buscar més menjar… En acabar, mirada de complicitat, pugem ràpidament i aprofitem el temps. No penseu malament, com a bons pares novells, EL TEMPS L’APROFITEM PER DORMIRRRzzZZZzzZ. La veritat és que la Zoe dorm, gairebé des que va néixer, de set-vuit del vespre a cinc-sis del matí. Som d’aquells pares que la resta de pares novells diuen que fan ràbia. Però deixeu-nos reivindicar que TAMBÉ ESTEM CANSATS…! Així que tan sigilosament com podem i pensant que tan bon punt arribem a l’habitació tornarà a obrir els ulls com taronges, pugem, correm cortines, ens treiem les ulleres (els dos som miops) i ens fiquem al llit

…

un segon, dos segons i tres… en Tristan dorm. No li hem tret el jersei, estarà còmode, tindrà calor…? ah, la sento moure’s. Tot en ordre. Vam decidir que era hora que dormís a la seva habitació quan tenia cinc mesos i mig, precisament, perquè jo ja feia temps que treballava i sentia cada soroll que feia mentre dormia. Estava a punt de convertir-me en “The walking mum”. Sospira. Bé. Acluco els ulls i els apreto fort. Tristan, no puedo dormir. I em contesta: aber ich schon (però jo sí). Es gira, l’abraço. Li acairico la panxa. La Zoe sospira i es mou cap a un costat. Apreto més fort els ulls. Si volem anar a la piscina abans que haguem de deixar l’hotel s’han de despertar d’aquí a deu minuts. La Zoe respira profundament. Ara que dorm, voldria que es despertés i abraçar-la més, acariciar-la més, si és possible. Fa dies que té el nas tapat i, de vegades, ronca una mica. M’encanta quan riu. Ho fa sovint, i amb gust. Nosaltres li retornem la rialla com uns bocamolls. Ens cau la baba, ens fa feliç, és seductora. Molt. En Tristan dorm. Jo agafo el telèfon i començo a escriure

maternitat

=

  • la lluita amb les hormones no s’acaba amb l’embaràs
  • canviar la mandra d’actualitzar el blog per la manca de temps per fer-ho
  • la diferència entre la meva panxa quan estic de peu i quan m’assec…
  • mai m’havien agradat tant els meus pits com ara que estan caiguts (i n’he vist una utilitat màgica més)
  • la necessitat que vaig tenir a cert punt de tornar a treballar, però les ganes que tinc de tornar a casa per veure’t des del primer minut que sóc fora
  • saber la sort que tenim d’haver tingut una marmoteta cada vegada que parlem amb altres pares amb nadons (un dia va fer 11 hores seguides!; no ho diem gaire alt i toquem fusta)
  • …
  • HO TORNO A DIR: l’amor més pur i infinit que he sentit mai i que em fa escriure coses com !!! ❤ ❤ ❤ i totes les emoticones ‘cursis’ que abans em feia vergonya fer servir i ara, en canvi, em ve molt de gust
  • i tantes, tantes coses noves que aquest post podria ser infinit, però em sembla que prefereixo reservar-me per un TO BE CONTINUED (o potser no)

és bona?

ara que sóc mare de fornada recent, molta gent em pregunta si la meva filla és bona. Què vol dir si és bona? Un/a nadó pot ser bo/na o dolent/a?

i jo que penso: ‘doncs espero que sí’. Vaja, per mi ès la més bona, la més bonica i la més preciosa, però tampoc cal anar-ho cridant als quatre vents, que ja se sap que totes les mares es deleixen pels seus fills i filles

m’he adonat que ja tinc unes quantes respostes comodí automàtiques i que no són pas mentida; ‘és molt simpàtica, sempre riu’, ‘de vegades només es desperta un cop a la nit’, ‘només plora quan té gana’…

si no acabo d’entendre la pregunta és perquè no sé què és tenir una filla dolenta? Per tant, podem afirmar que la meva filla és la més bona (i de passada la més bonica i la més preciosa, no?)

pel.lícules sobre la TEVA vida

estar embarassada també vol dir estar més receptiva. Per les coses bones i per les dolentes. Resulta que últimament m’ha donat per escoltar gent que fa resums i opina sobre la meva trajectòria vital fins ara. He de dir, que la majoria em desvetllen durant nits senceres. I no, penya, no mola

…

fa dos estius el germà d’un amic d’Alemanya i la seva parella van venir de vacances a prop de casa nostra i ens van trucar espontàniament per demanar-nos de quedar-se una nit al nostre pis. Al final es van quedar una setmana sencera durant la qual els vam acollir amb molt de gust. Una d’aquelles visites que no són com el peix, que fa pudor després de tres dies (per cert, aquí m’acabo de marcar la traducció d’una dita alemanya)

…

uns dies després que marxessin, vam rebre aquesta postal:

img_4190

bussejar – menjar gelat – respirar – sal a la pell – el trencar de les onades – peus a la sorra – mandrejar – recollir petxines – posta de sol – cel blau – temps lliure – bugambilia rosa – prendre el sol – no fer res – capbussar-se al mar – olor de crema solar – agafar aire – sense núvols – nas al vent – alliberament – passejar – vacances

al darrere hi diu: exactament així ens imaginem la vostra vida

en definitiva: que de totes les pel.lícules que la gent es fa sobre la MEVA vida, si puc triar, em quedo amb aquesta que, em deixa dormir i m’ajuda a fer-ho tranquil.la